Quines històries!

J o no parava de pensar en el llibre antic trobat feia unes setmanes a les golfes. El que havia començat a copsar jo, d’aquest llibre, feia bullir el meu cap. I sabia, que feia bullir el cap de la resta de companys de la seguretat de l’estat encarregats de l’anàlisi d’aquest llibre. Tot cas, els fets que us descriuré aquí, iniciaren una època de greu crisi constitucional a la nostra república. Però en aquells moments, encara no percebíem la magnitud de tot plegat. No veiem el bosc en el seu conjunt. És a dir, no érem conscients de la connexió entre aquells fets (els que us descriuré ara seguidament), altres fets, que us aniré descrivint després d’aquests, i, el contingut del llibre. Començo pel començament. Vam arribar a la lluna al migdia, érem un grup barrejat de comerciants i agents de la seguretat de l’estat, jo entre aquests últims. La meva primera missió! Als que venim de societats socialistes tinguin la forma constitucional que tinguin, ens tenen reservats unes terminals espec...

Vaig decidir-me a intentar llegir aquell manuscrit que havia trobat a la meva parcel·la de les golfes. Per això, vaig haver d’aprendre a llegir a marxes forçades, com si fos un arqueòleg expert. No em vaig plantejar si allò anava en contra la seguretat de l’estat. L’únic que sabia de la seguretat de l’estat via el meu xip, és que el document pujat al Cervell Comú Socialista, només era accessible per mi i pels agents de la seguretat de l’estat autoritzats (i en aquell moment no sabia que jo no ho estaria). Amb tot, si volia accedir a la informació d’aquell vell document, no tenia més opció que aprendre a llegir i aprendre català antic.   Va ser gràcies a amics arqueòlegs que vaig poder avançar en aquest sentit. Ara bé, us hagi de dir que abans de consultar-los vaig pensar bé com em m’havien d’ajudar per no alterar de forma indeguda a la seguretat de l’estat. Dit d’una altra manera, vaig pensar que als meus amics arqueòlegs, no els podia dir: “ ei, tinc un manuscrit històric i molt a...

En pocs segons, el meu xip implantat, em va permetre projectar en pantalla gran el contingut d’aquell document històric, el qual per cert, va quedar en pocs segons penjat al Cervell Comú Socialista. El Cervell Comú Socialista, està connectat bidireccionalment, a tot els xips de la resta de ciutadans, així, que en aquell moment també, a tots els ciutadans se’ls va quedar guardat el document en el seu cervell, via el xip. Avui, els llibres no existirien si no fos per la tasca de conservació d’historiadors, però a la pràctica, no serveixen per res. Els dirigents polítics, mediàtics etc., dels estats capitalistes, diuen que aquí els llibres estan prohibits. Això és mentida, propaganda per debilitar la nostra república socialista. La llei permet a qui vulgui, llegir-ne i escriure’n, encara que tecnològicament sigui inútil. Últimament, amics arqueòlegs, m’han introduït a això de llegir llibres, i, a l’inici i encara ara, costa molt el que se’n diu “llegir un llibre”. Sigui com sigui, al nost...