En defensa de la República. 1.El manuscrit, el xip i el Cervell Comú Socialista (any 3790)

En pocs segons, el meu xip implantat, em va permetre projectar en pantalla gran el contingut d’aquell document històric, el qual per cert, va quedar en pocs segons penjat al Cervell Comú Socialista. El Cervell Comú Socialista, està connectat bidireccionalment, a tot els xips de la resta de ciutadans, així, que en aquell moment també, a tots els ciutadans se’ls va quedar guardat el document en el seu cervell, via el xip. Avui, els llibres no existirien si no fos per la tasca de conservació d’historiadors, però a la pràctica, no serveixen per res. Els dirigents polítics, mediàtics etc., dels estats capitalistes, diuen que aquí els llibres estan prohibits. Això és mentida, propaganda per debilitar la nostra república socialista. La llei permet a qui vulgui, llegir-ne i escriure’n, encara que tecnològicament sigui inútil. Últimament, amics arqueòlegs, m’han introduït a això de llegir llibres, i, a l’inici i encara ara, costa molt el que se’n diu “llegir un llibre”. Sigui com sigui, al nostre país,  el coneixement és al mateix temps distribuït i centralitzat.

És a dir, normalment, els documents privats amb interès històric, queden penjats automàticament en el sistema de coneixement públic de la república (el Cervell Comú Socialista). Al mateix temps, a l’instant, aquest nou document i informació, passa al xip de cada ciutadà.  Ara bé, que estigui penjat al xip, no vol dir que tothom el visualitzi (el que seria llegir-lo fa segles). Tothom el té al xip, però qui vol el visualitza si és del seu interès.

Em pregunto com devia ser fa segles, amb només llibres com a  font de coneixement. Com coi podien guardar tant llibres?  Seria impossible sense el xip i el Cervell Comú Socialista, saber tot el que se(o puc saber si vull), havent de llegir llibres. Pèrdua de temps? No ho crec, per què ara, com aniré explicant, de temps en tenim tot el que volem. No se, fa dies que hi dono voltes, no és pèrdua de temps el que passaria amb els llibres, és limitació a l’accés al coneixement universal.

Però va, que m’enrotllo, això doncs, quan vaig acabar de digitalitzar el document històric que us deia, vaig rebre també una notificació de veu interna al meu cervell( a través del xip) que em va dir: “contingut d’acord amb les lleis d'igualtat de la república”.  Aquest exemple, és per explicar-vos que, tot i que a la república socialista, es pot parlar i llegir de tot lliurament(ja us ho he dit) hi ha alguns límits legals. Per concretar l’exemple, els ciutadans no poden accedir a contingut racista o contrarevolucionari (molt concretant en les lleis existents). Ara bé, el primer exemple, exclou, entre d’altres, obres literàries sobre racisme, o recerca o material didàctic sobre racisme. Dit en altres paraules, només exclouria de l’accés a material que fos propaganda racista. Així, en cas de que algun ciutadà de la república, accedís a algun material o informació racista (sigui per la via que sigui), i, aquest material comences a pujar-se al xip i al conjunt del Cervell Comú Socialista, aquesta pujada al sistema es bloquejaria, però alertaria al Servei de Seguretat de l’Estat, que decidiria que fer en cada cas. Sobre el segon, cas, de possible activitat (o accés a activitat) vinculada al que es tipifica com a material o activitat “contrarevolucionària”, el xip faria el mateix. Aquí queden exclosos també, documents tipus novel·les, ciència ficció o material de recerca o acadèmic sobre la “contrarevolució”. És a dir, només es bloquejaria la pujada al sistema, de documentació o informació relacionada en concret, a derrocar la república.

Per altra banda, sovint he sentit a dir, que aquí, no tenim accés a material o coneixement produït als estats capitalistes que existeixen aquí a la terra, i arreu de la galàxia, això és fals. Està clar, que molt del material i informació dels estats capitalistes, és moralment reprovable, i normalment qui en llegeix, ho fa en la intimitat, i si es coneix, és un fet bastant reprovable. Certament, ara hi ha una certa obertura, i va sorgint gent, que públicament diu que en llegeix, d’aquesta mena d’informació, jo per exemple, mai me’n he amagat, doncs estic a favor de que els ciutadans de la república tinguin accés a tot tipus de material, perquè tenim eines suficients (i motius de sobra), per continuar donant suport a la nostra república socialista.  Una altra cosa diferent, és que de forma automàtica, quedi bloquejada la pujada d’informació al Cervell Comú Socialista, que provinent d’estats capitalistes, portin a la instigació per derrocar la nostra república. Ara bé, com ja us aniré explicant, corren temps que comencen a ser convulsos. I en aquest sentit, s’ha obert un debat molt interessant sobre si  cal ser més estricte amb segons quin accés a segons quines publicacions, accions o activitats, vinguin de dins o de fora de la nostra república.

Però bé, anem al tema pel qual començava, com us deia, vaig trobar en la parcel·la de les golfes que em toca en el meu bloc d’habitatge socialista, uns manuscrits en paper, que els meus pares van anar conservant. Com us deia, un cop vaig observar amb els meus ulls el document, de cop vaig veure en els meus ulls el missatge: “procés de digitalització i penjat en marxa”. Llavors, en pocs segons, aquell manuscrit en paper que jo no havia ni vist ni fullejat, va passa a estar disponible per tothom: universitats, centres de recerca i, en general, en els xips de tots els ciutadans, sense distinció de cap mena. Algú podrà pensar (i és un debat que molts filòsofs es plantegen un altre cop avui), que el fet que un document privat, un cop localitzat per els ulls d’algun humà, passi a ser públic, és quelcom molt estrany. Per la majoria, diria, això no és estrany, és basa en la idea de que el coneixement és universal per defecte.  

Ara bé, hi ha excepcions. Aquesta funció del xip en relació el Cervell Comú Socialista, no vol dir que no existeixi la privadesa. El sistema pot distingir entre informació o accions privades, sense interès públic o històric, de informació o accions privades amb interès públic o històric. Així, si posem pel cas, que jo hagués trobat unes cartes d’amor privades, d’algun familiar meu, allò no s’hagués penjat enlloc més que al meu xip, i jo, hagués pogut decidir amb quins xips podia compartir aquella informació. Que us penseu gent del futur, que som uns salvatges?! No, la república té normés, i un seguit d’algoritmes fan valer les lleis que entre tots, fa segles ens hem donat, i, que ens garanteixen l’exercici de la llibertat, igualtat i fraternitat. Valors per cert, en perill a tota la galàxia coneguda.

No obstant, i de forma molt estranya, aquell manuscrit que en principi era d’interès comú i històric, no sabia penjat al Cervell Comú Socialista, com vaig comprovar passats uns minuts quan el vaig intentar visualitzar digitalment. Accedint a l’arxiu del manuscrit teòricament penjat al sistema, vaig veure que només jo el tenia. Apareixia un missatge: “bloqueig col·lectiu – document en mans de la seguretat de l’estat”. Allò em va xocar i estranyar molt, mai m’havia passat. Que tenia aquell document d’estrany? Encara ni l’havia fullejat, i per tant en aquell moment no tenia una idea clara. Cal dir que normalment, la gent a la nostra república, i arreu diria en aquests temps, “visualitza” documents informació quan dorm. Així durant el dia pots gaudir fent altres activitats més físiques si relacionals, i al matí tot cas, et lleves amb nova informació entesa al teu cervell. Certament, però allò em va fer encuriosir. Però la cosa no va acabar aquí, de cop em va aparèixer un altre missatge als meus ulls quan vaig voler visualitzar el document: “còpia només accessible a la seguretat de l’estat”. És a dir, en pocs minuts, aquell document va passar de poder ser visualitzat per mi i per la seguretat de l’estat, per només la seguretat de l’estat. Certament, tenia el document físic, el manuscrit, però jo no el podria entendre. No se si m’explico, avui, són només uns pocs els que saben llegir, la resta només podem “entendre”, “visualitzar” a través del xip. Fins hi tot persones com, jo amb dues llicenciatures universitàries. Certament, feia poc que havia començat un curs (presencial!) per aprendre a llegir. Però, aquest només era una part del problema. Aquell document semblava estar en un altre català, un català molt antic. Per tant, podria accedir a la informació d’aquell manuscrit accelerant el coneixement de llegir, que no era tant ràpid com altres via xip, i a més hauria d’aprendre a llegir català antic, això amb el xip seria més fàcil. No obstant, hi havia una altra opció casual. En aquell any, em tocava per sorteig, formar part del cos de la seguretat de l’estat, així que se’m va obrir la porta a poder tenir accés via xip al document. Encara quedava per veure, un cop dins la Seguretat de l’Estat quin nivell d’accés tindria jo al document. Per altra banda, no tenia clar com podria conservar aquella informació un cop se’m acabés el servei rotatori a la seguretat de l’estat, doncs la lleis provia escampar la informació allà tractada, i  amés el possible accés durant un any a certa informació al  teu xip, després s’eliminava.   

Perdoneu abans d’acabar el dictat d’aquesta secció d’aquest document que estic escrivint, que faci referència amb més detall, a què és el Cervell Comú Socialista i altres funcionalitats del xip en relació aquest tal “Cervell”. El Cervell Comú Socialista, és un ordinador quàntic i basat en intel·ligència artificial que al mateix temps fa de constitució, govern - administració, sistema judicial i presa de decisions col·lectives (elaboració de lleis). El seu funcionament és molt complex, però el Cervell no és un òrgan viu ni cap robot, més aviat seria com una barreja dels dos connectat a totes les voluntats del ciutadans de la república. És a dir, són els ciutadans de carn i ossos, que voten, debaten, rotatòriament fan algunes tasques de l’administració, o governen o són presidents entre moltes altres funcions. Ara bé, el Cervell Comú Socialista, és com la consciència comuna històrica i actual de tot el nostre sistema, que és al mateix temps descentralitzat i centralitzat. Així, si cal decidir sobre què es produeix i com en algun sector econòmic concret, són els ciutadans que decideixen però els resultats són de la decisió i debats són automàticament transformats en outputs i accions concretes del Cervell. A més, per exemple en aquest, cas, no tots els ciutadans tindrien el mateix pes de decisió. És impossible saber-ho, però per dir-ho d’alguna manera, els ciutadans del sector afectat per la decisió econòmica, tindran algun percentatge més de pes en la decisió final, i al resta ciutadans podran dir-hi la seva però amb un altre pes. El Cervell té altres funcions, una de molt essencial, que es donar suport tecnològic i de coneixement (opcions de fer coses) als ciutadans que exerceixen per sorteig rotatori funcions de govern o administratives. Peró no només això, el Cervell Comú Socialista, també permet als treballadors controlar els mitjans de producció de forma efectiva, ja que són assistits pel Cervell. Que quedi clar, el Cervell Comú, que som tots, no decideix, sinó que dona opcions de decisions, per què els humans decideixin. També, per exemple, segons un percentatge determinat de petició al xip dels ciutadans de modificació d’una llei, les lleis es poden modificar ràpidament (en base un processos tècnics, legals i de coneixement). La decisió determinada sobre una llei o la mateixa constitució, prenen efecte immediatament. Alguns canvis legals, es prenen ens segons, alguns altres en hores, altres en dies, però diria que com a molt, un gran canvi constitucional pot ser implementat en una setmana. Sobre què permet el xip en relació al Cervell Comú Socialista, voldria dir-vos algunes coses més. El xip, no només connecta el cervell de tots els ciutadans socialistes amb el Cervell Comú Socialista, sinó que és el que permet la nostra vida. Com us deia, permet votar en eleccions generals, permet votar en eleccions de centre de treball, permet votar en eleccions del consell del habitatge socialista on visquis etc. Però no només permet participar en política, sinó que és el mecanisme per accedir a productes diaris de les cooperatives socialistes, accedir a habitatge etc.