En defensa de la República 10. Sobre l’incident amb els robots i la justícia socialista

De tant en tant, hi havia episodis de fricció menor entre humans i robots en centres de treball. En aquells casos, s’activava el comitè d’empresa, l’òrgan de govern de tots els centres de producció de l’estat socialista i als representants de la comuna on es trobava el centre de producció. Normalment, el comitè informava dels fets, ho portava a un tribunal popular municipal, i llavors la gent del municipi via xip, internet físic o presencia al mateix tribunal, votava sobre la sentencia a donar en el termini d’uns dies. Això de la sentència, sona molt gruixut, però normalment vol dir unes petites mesures correctores o recomanacions per la millora de les relacions entre robots i humans en el centre de producció on haguessin passat aquests incidents menors.  El tribunal emetia doncs, un informe objectiu en base els marcadors,  detectors i càmeres del centre de producció en qüestió, que mostraven com els fets havien ocorregut realment. En base aquest informe, com us deia, són els ciutadans els que finalment prenen una decisió  vinculant. Així és com funciona el sistema de justícia, es tracés del tema que es tractés. Parlant de penes màximes que la llei contemplava per qualsevol fet, cal dir que de mitjana, aquestes no superaven els 10 anys de treballs forçats (si els fets eren molt greus) o de treball comunitari (si els fets tot i ser greus, es consideraven menys greus).  Només en casos molt greus, o que es consideres que un humà o un robot en eren un perill per la seguretat de la república, les condemnes eren de reclusió. En el cas dels robots, la llei contemplava també, el seu desmuntatge o reciclatge. Però degut a les últimes modificacions legals, sempre es mirava que aquest extrem mai s’apliqués. Sigui com sigui, com veieu,  la llei de justícia en relació els robots era contradictòria amb la màxima, de que els humans sempre havien de ser superiors a les màquines i robots. És a dir, segons la llei aquesta que us deia, en el cas de l’aplicació de justícia, es tractava els robots casi coma  humans.  Fixeu-vos, tant per humans com per robots, segons quin comportament il·legal es produïa, aquell robot o humà podia enfrontar-se a “treballs forçats” o a “presó”. És a dir, era contradictori que diguéssim que els robots eren inferiors, i per tant no tenien drets polítics ni res semblant, però a l’hora de castigar-los si que es pogués fer igual que un humà. Això és clar, podem pensar, ens condueix a dues direccions possibles. O bé es dota realment als robots de més drets, o bé es corregeix aquesta anomalia legal referent al sistema de justícia, per exemple, dient que tot robot que cometi el que pels humans seria un delicte, se’l desballesti i ja està. Per mi, és un error jutjar robots, perquè els estem reconeixent una consciència que no tenen per definició. Caldria eliminar aquesta llei, i mirar de no donar facilitats a obrir una caixa de pandora sobre igualtat entre humans i robots, que penso a hores d’ara no portaria més que problemes d’ordre social.  Però, els fets de la fàbrica de refinament d’urani que ara us descriuré, evidencien que no tot és tant fàcil. Els fets com veureu, ens fan pensar que no van ser fruit d’un accident, sinó de l’acció volguda d’uns robots per matar humans. I aquí rau el problema. Si fos un accident, aquests robots es repararien, o aniran a reciclatge o serien brossa, però les famílies dels morts, volen un judici, i com que la llei ho contempla, doncs ja tenim servida la contradicció que us deia. És a dir, estem reconeixent implícitament que alguns robots (no tots ho poden fer) actuen amb consciència.