En defensa de la República 11. Els fets a la fàbrica d’urani

 Els incidents a la fàbrica d’urani, van començar per un aparent malentès entre humans i robots, sobre el paper de cada un a la societat. El fet que es pensi que es tractaria d’un malentès, es dedueix del que es veu en la revisió de les càmeres de seguretat minuts abans de que tot esclatés. Així, tot i un primer moment de trifulga acalorat, després la tensió va baixant fins el punt que els robots i els humans s’asseuen per parlar de forma més calmada en una de les taules. Així, en aquest moment de conversa més calmada, els robots i humans se’ls veu parlar, entre altres coses, de forma animada però no violenta sobre qui és un ciutadà socialista, sobre drets i deures d’humans i robots en aquesta societat, sobre les relacions robots humans etc. Ara bé, de cop, la tensió comença a pujar de nou quan els humans retreuen als robots la seva lentitud alhora de treballar. Aquí cal posar una mica de context per entendre aquesta frase. I és que com hem anat dient, humans i robots, també en aquest cas concret, tenen funcions diferents. Així, en aquesta unitat de producció socialista, els humans presents en la conversa són càrrecs directius, mentre que els robots són els que fan per-dir-ho això, la feina bruta. Sigui com sigui, segons el que es veu en les càmeres de seguretat, hi ha un robot (el que comença l’atac) que de cop els hi diu als humans del seu davant: “prou”.  Segons l’anàlisi que es fa del to d’aquesta paraula, es considera que el robot fa un “prou” indignat amb els humans amb els quals seu. Seguidament se sent el mateix robot dient-los: “no enteneu res”.  El “prou” i el “no enteneu res” , s’han de llegir en el sentit de les paraules immediatament anteriors dels humans: “treballeu molt lentament...”. Amb tot, un cop el robot que porta la veu cantant diu “prou” i “no enteneu res”, començar a donar cops amb el seu braç metàl·lic a un dels humans, provocant la mort d’aquest ràpidament. La cosa es va accelerar, i la sang va començar-se a escampar per tota la escena, feia feredat.  En 5 minuts els 4 homes eren morts pels cops dels robots.

Amb tot, quin anàlisi cal fer de les càmeres de seguretat, pel que fa les preocupacions de la seguretat de l’estat? És a dir, ens trobem davant d’un cas que transcendeix la mera discussió i acaba amb violència per una de les parts però res mes. O cal pensar que els fets tenen implicacions socials i polítiques profundes? O fins hi tot, dit d’altra manera: pot ser que els fets evidenciïn una acció política deliberada dels robots? Aquesta pregunta és important, ja que aquest incident és similar a d’altres dels últims mesos, però és el primer amb morts.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

En defensa de la República. 2.Un llibre especial i potser perillós

Vaig decidir-me a intentar llegir aquell manuscrit que havia trobat a la meva parcel·la de les golfes. Per això, vaig haver d’aprendre a llegir a marxes forçades, com si fos un arqueòleg expert. No em vaig plantejar si allò anava en contra la seguretat de l’estat. L’únic que sabia de la seguretat de l’estat via el meu xip, és que el document pujat al Cervell Comú Socialista, només era accessible per mi i pels agents de la seguretat de l’estat autoritzats (i en aquell moment no sabia que jo no ho estaria). Amb tot, si volia accedir a la informació d’aquell vell document, no tenia més opció que aprendre a llegir i aprendre català antic.   Va ser gràcies a amics arqueòlegs que vaig poder avançar en aquest sentit. Ara bé, us hagi de dir que abans de consultar-los vaig pensar bé com em m’havien d’ajudar per no alterar de forma indeguda a la seguretat de l’estat. Dit d’una altra manera, vaig pensar que als meus amics arqueòlegs, no els podia dir: “ ei, tinc un manuscrit històric i molt a...
Més informació

En defensa de la República. 1.El manuscrit, el xip i el Cervell Comú Socialista (any 3790)

En pocs segons, el meu xip implantat, em va permetre projectar en pantalla gran el contingut d’aquell document històric, el qual per cert, va quedar en pocs segons penjat al Cervell Comú Socialista. El Cervell Comú Socialista, està connectat bidireccionalment, a tot els xips de la resta de ciutadans, així, que en aquell moment també, a tots els ciutadans se’ls va quedar guardat el document en el seu cervell, via el xip. Avui, els llibres no existirien si no fos per la tasca de conservació d’historiadors, però a la pràctica, no serveixen per res. Els dirigents polítics, mediàtics etc., dels estats capitalistes, diuen que aquí els llibres estan prohibits. Això és mentida, propaganda per debilitar la nostra república socialista. La llei permet a qui vulgui, llegir-ne i escriure’n, encara que tecnològicament sigui inútil. Últimament, amics arqueòlegs, m’han introduït a això de llegir llibres, i, a l’inici i encara ara, costa molt el que se’n diu “llegir un llibre”. Sigui com sigui, al nost...
Més informació

En defensa de la República.3.La lluna hipercapitalista - Frontera

J o no parava de pensar en el llibre antic trobat feia unes setmanes a les golfes. El que havia començat a copsar jo, d’aquest llibre, feia bullir el meu cap. I sabia, que feia bullir el cap de la resta de companys de la seguretat de l’estat encarregats de l’anàlisi d’aquest llibre. Tot cas, els fets que us descriuré aquí, iniciaren una època de greu crisi constitucional a la nostra república. Però en aquells moments, encara no percebíem la magnitud de tot plegat. No veiem el bosc en el seu conjunt. És a dir, no érem conscients de la connexió entre aquells fets (els que us descriuré ara seguidament), altres fets, que us aniré descrivint després d’aquests, i, el contingut del llibre. Començo pel començament. Vam arribar a la lluna al migdia, érem un grup barrejat de comerciants i agents de la seguretat de l’estat, jo entre aquests últims. La meva primera missió! Als que venim de societats socialistes tinguin la forma constitucional que tinguin, ens tenen reservats unes terminals espec...
Més informació