En defensa de la República 7. A la terra. El comitè de la seguretat de l’estat

 Al arribar a l’espai fronteres aeri de la nostra república, els nostres xips ,un cop connectats a la xarxa, van començar a bolcar tot el que vam viure a la Lluna, al Cervell Comú Socialista, inclòs la informació sobre el President. El cor em va fer un sotrac. M’esperava que simplement, tot allò viscut, i, sobretot, la informació sobre el President congelat no arribes mai a ser penjat sense més a l’abast de tothom. Per sort, l’ensurt només va durar unes mil·lèsimes de segon, perquè de forma automàtica el procés es va revertir fins arribar a borar-se del nostre xip personal. Val, allò era més el que m’esperava.

Ens vam dirigir a la central dels serveis d’informació de l’estat. Ja ens esperaven. En aquella primera trobada – tal i com havíem acordat a la nau de tornada – vam dir tot el que havíem vist i viscut a la Lluna, principalment vam posar el focus amb el primer President congelat. Les cares d’estupefacció dels nostres caps van ser molt grans. Després van posar cares de preocupació. I sense més, i abans d’entrar a debatre les implicacions d’aquella informació bomba, ens van dir que- si volíem -podíem dedicar més hores al servei de la seguretat de l’estat. “Hauríeu de, camarades, hauríeu de dedicar-hi més hores”. Era una com una ordre, tot i que ningú donava ordres a ningú. El cap va dir: “jo volia poder debatre sobre l’evolució del capitalisme a la Lluna....però bé... crec que davant la informació que ens heu donat cal que ens centrem en aquest tema. Per parts – i el cap va començar de nou a dir el que li havíem dit per tal de reflexionar-hi al mateix temps: “ la meva experiència em diu, que tot aquest afer del president congelat és una maniobra de les potències capitalistes per desestabilitzar-nos. Cal ser ben conscient que som l’únic estat socialista dins el cercle més viu, més poblat, més potent econòmicament de la galàxia. Jo no en tinc cap dubte. Per altra banda cal dir que no ens consta cap operació legal de cap mena en els registres del Cervell Comú Socialista autoritzant aquesta operació. Ens podem preguntar si els familiars hi podien haver estat vinculats, però tenint en compte que segons les lleis la operació de traslladar el cos del President a la Lluna és de domini públic, aquest tipus d’operació estaria en els registres. Finalment, us podeu preguntar , bé, hi ha algun secret d’estat que no sabem? Com tots sabeu, els que esteu en aquesta sala, ja hauríeu hagut de poder accedir als secrets d’estat vigents via el vostre xip, i això no està passant, senzillament perquè tals secrets d’estat no existeixen.... almenys... almenys legalment. .-El cap va parar durant uns segons llargs-. “Tot això em fa pensar, ens hauria de fer pensar que algú o alguns per algun motiu van traslladar el President a la Lluna, per, eventualment poder-lo reviure. Com he dit, això fa pinta de ser obra de les potencies capitalistes, segurament les més properes com la Lluna i Mart. No sabem ara per ara, de que collons podria servir reviure el President...però caldrà investigar-ho. Per altra banda ens plantegem alguns dilemes immediats que caldrà resoldre... ho diem al conjunt de la població? Em de ser conscient que qui hi ha darrera aquesta operació, que repeteixo sembla ser enemiga, pot fer-ho saber en qualsevol moment. Potser un primer perill, o un primer objectiu de l’enemic és mostrar als nostres camarades ciutadans que no controlem la informació. També cal treballar amb la hipòtesis de que, no només fora de les nostres fronteres, però dins d’aquestes, hi hagi agents treballant per danyar-nos. Això segurament implicaria agents estrangers o locals sense xip (xip extirpat) o xips hackejats. No tenim constància que mai s’hagi pogut hackejar ni cap xip ni el Cervell Comú Socialista. Però, si com podríem pensar, per a dur a terme aquestes operacions de trasllat a la Lluna del President, hi ha individus que s’han hagut de saltar procediments que impliquen xip, aquest podria ser l’escenari. I seria un escenari perillós ha que tot el nostre sistema social, polític, i cultural es podria veure compromès.  I quan més hi penso, més clar tinc que aquesta proposta de reviure el President primer... per no se sap qui, pot servir d’arma... una arma que com deia no en coneixem l’abast. Reviure’l perquè? I torno a l’inici el sol dilema de donar a conèixer o no a la població aquesta informació ja ens posa en una situació complicada. Aquell home no callava, i va continuar després d’una altra pausa: “o bé no ho diem, ho amaguem...o bé o guardem com a secret d’estat... o bé ho fem públic per tothom...jo potser em decanto per aquesta última opció, però caldrà veure quan i com ho fem públic. Com he dit, tinc la intuïció que si no ho fem nosaltres de forma controlada, algú ho esbombarà, això vol dir que algú entrarà als xips de la gent... o.. d’alguna manera... d’alguna manera ho farà saber. I per últim: tot aquest afer coincideix amb coses que han estat passat aquí i allà de la nostra geografia ja fa uns mesos. Se’ns gira feina nois i noies. Com deia durant els últims mesos s’han anat produït uns fets que a hores d’ara semblen tenir connexió, i diria, tenen connexió amb el que parlàvem sobre la informació del President congelat a la Lluna. La connexió seria la intenció d’algú o alguns de desestabilitzar la nostra república. Fins fa uns dies, els fets semblaven aïllats, però ara, i més segons el que hem anat parlant, tots aquests fets estarien connectats. Aquests fets tenen relació amb incidents entre humans i robots, incidents alguns amb resultat de morts, i, també, en alguns casos, amb el resultat d’obstruir algunes parts del sistema productiu. Torno a repetir, en un primer moment, els fets només indicaven conflictes puntuals i locals entre robots i humans en diferents centres productius i socials del nostre país. Ara bé, el conjunt d’incidents, sembla mostrar un patró conjunt, o, una certa intencionalitat, això és, una certa protesta dels robots, o d’alguns robots contra el nostre sistema de funcionament econòmic i social. L’abast de tot això? No el sabem del cert encara, la motivació certa... tampoc. En principi cal entendre les legitimes reivindicacions d’alguns robots, eprò cal tenir present que en alguns casos, no pocs, s’està actuant amb violència i s’està atacant el teixit social. No dic que hi hagi res més, dic que és la nostra obligació determinar l’abast d’aquest incidents. Posar-hi fi, primer objectiu, segon veure què o qui s’hi amaga darrera. Si hi ha un qui o quins, cal detenir-los, veure d’on venen, veure qui són, i sobretot veure si darrera de tot plegat hi ha algun intent de atacar el nostre sistema polític i social. Si això fos així, estaríem davant situacions molt més greus, que podrien implicar conflictes més elevats amb potències estrangers, però no ens avancem i posem-nos a treballar.