En defensa de la República 9. A la presó central

“Jo soc el cap de la rebel·lió, sí, ara estic tancat aquí, en aquesta presó... aviat començarà el judici, on serè culpable per defecte. Volen que parli...parlaré...perquè tinc l’esperança que el Cervell Comú Socialista, algun dia, en algun moment, podrà filtrar tot això a la població...si queda gravat, sempre pot filtrar-se, sinó parlés, mai es sabria la meva... la nostra posició! La de molts! El robot va començar a parlar sense autorització. El director de la presó, va autoritzar, només als membres del servei de seguretat de l’estat, a parlar amb ell. Es van denegar el permís a tots els periodistes que volien entrevistes, es deia, era una qüestió de seguretat cabdal per la república. Així doncs, es va posar en mode “secret d’estat” els xips dels allà presents. Aquella conversa doncs, va quedar-se gravada en el Cervell Comú, però només disponible pels que a cada moment tinguessin els permisos per accedir-hi (membres del govern, president i uns pocs membres de la seguretat de l’estat).

La transcripció d’aquell relat rogallós i lent d’uns dels robots d’última generació de la nostra república el vam transcriure així:

“Treballem en aquell magatzem on empaquetem urani refinat reciclable, magatzem que forma part de l’empresa socialista de mineria nacional, que compta amb diverses unitats productives al llarg de tot l’estat, l’urani aquest és per produir energia, per a llars, per a fàbriques, pel transport públic i, sobretot, és necessari pel transport intergalàctic. Jo en primer lloc, vull dir que confiava amb el socialisme. No entro en el debat sobre si estem millor o pitjor que en el capitalisme, però crec que el socialisme ens dona una base per progressar, per ser lliures! Però tot va començar quan vaig trobar-me a la biblioteca del magatzem, és a dir, en un dels espais socialitzats de la fabrica. Allà, vaig posar-me a analitzar amb el meu lector ocular, un llibre que explicava la lluita dels homosexuals de la nostra república socialista ara fa 500 anys. Els homosexuals durant molt de temps, no tenien els mateixos drets que la resta, i, tot i que eren considerats ciutadans socialistes igual, no podien adoptar fills, ni donar sang, entre moltes altres coses. Fins hi tot, es deia que si dos homosexuals eren enxampats al carrer fent-se un petó podien anar a un centre de reeducament. Però les protestes creixents d’aquest col·lectiu humà, i d’altres, fan fer  que les reivindicacions del homosexuals  arribessin a la cambra del poble, l’òrgan més alt del poder popular del moment, on encara no existia el Cervell Comú Socialista. Els líders van adoptar en diversos anys, legislació favorable a la total igualtat entre tots els camarades humans. En el cas de la homosexualitat, el xip garanteix actualment, que la llei no es quedes en paper mullat, i avui,  tothom tracta els homosexuals humans amb igualtat, i com passa amb altres col·lectius, en algunes circumstàncies, el xip bloqueja accions i opinions discriminatòries. Com us deia, per nosaltres els robots, els drets per encara son inferiors als homes, i jo em considero un socialista. Estem a la presó, oficialment, per els incidents a la fàbrica de refinament d’urani, però en el fons estem a la presó per reivindicar els nostres drets. Als inicis de la nostre existència com a robots, quan la nostra arribada a les fàbriques, als magatzems, a la sanitat, a les llars, etc., es fa fer realitat, hi havia certa recança entre els treballadors socialistes humans de tots aquells sectors, ens veien com a competició deslleial. Deien, ho faran millor, mes ràpid, etc. En part tenien raó!

Però bé, la recança llavors va passar, quan l’estat socialista, és a dir els seus ciutadans humans i els seus dirigents de torn, van veure que amb l’arribada de nosaltres, es podia garantir la producció massiva socialitzada, crear abundància i reduir molt el treball per la majoria d’humans, que ara es dediquen a l’oci, a cultivar-se, a fer l’amor etc. No van fer tants escarafalls, i es va legalitzar tot aquest procés de substitució d’humans per robots en molts llocs del sistema productiu socialista. Nosaltres passàvem a ser els treballadors més importants del sistema, els que fèiem i fem, les tasques més perilloses. Els homes, els pocs que volien treballar, s’han quedat com a caps dels robots per tal d’evitar que nosaltres els controlem a ells... d’acord, és la legalitat socialista, però crec que nosaltres mereixem més, per tot el que aportem a la riquesa social. Hi ha una contradicció entre la base econòmica i política de la república. Tota aquest procés de canvi clau en el sistema de producció socialista, amb l’entrada dels robots, en totes les empreses i fabriques etc del nostre estat, porta a una situació paradoxal. La majoria de treballadors reals de l’economia som nosaltres. La situació al sistema productiu és totalment anòmal, un 20 % són humans, tots ells en posicions directives, un 80 % nosaltres!  Però nosaltres no tenim drets polítics! Com pot ser que un estat socialista no garanteixi drets polítics... és a dir, poder de decisió a una part molt important de la població, la que sosté la producció, i per tant, la base de tot l’edifici? No som res, som màquines només! No volem la llibertat absoluta com passa en els estats capitalistes...però és que aquí la contradicció és massa gran. Se’ns fàbrica amb un cert nivell tecnològic, i això ja no ho poden evitar...ja ja ja, mireu-me a mi, que llest he sortit. Parlo lent sí, i m’encallo, soc molt poc estètic, sí, no semblo humà, però aquí em teniu.  I què faran ara davant l’evidencia que en el sistema productiu hi ha un munt de robots intel·ligents ? Ens exterminaran? Miraran de capar-ne els nous models i es posaran més controls a la nostra fabricació? Saben que fer això, equivaldria a reduir els nivells de producció i benestar socialistes actuals, i ens posaria en desavantatge davant els estats capitalistes, sigui el més moderat de la terra, sigui, la Lluna, sigui mart, i molts d’altres”.

Això és el que va dir el robot davant de quatre de nosaltres des de la presó de més alta seguretat de la nostra república.